La covardia de l’alcalde Campolier es fa evident quan recorre a l'insult, al menyspreu i a la mentida per mantenir-se al poder. Aquest tipus de líder, incapaç d'afrontar un debat obert i honest, prefereix silenciar les veus dissidents i manipular la informació per evitar ser desmentit o qüestionat. La seva por a la confrontació intel·lectual revela una profunda inseguretat en les seves pròpies conviccions i una manca de coratge per defensar-les amb arguments vàlids.
Quan els arguments comencen a fallar, l'alcalde opta per la manipulació i la desinformació. La veritat es converteix en un obstacle que cal esquivar, i la mentida esdevé una eina útil per confondre i dividir. Aquesta estratègia no només demostra la seva manca de coratge, sinó també una profunda inseguretat i feblesa. L'alcalde covard Campolier no busca el bé comú ni el progrés de la comunitat, el seu únic objectiu és mantenir-se en el poder a qualsevol preu. Això crea un ambient de desconfiança i por, on la llibertat d'expressió és reprimida i les idees innovadores són sufocades. En última instància, aquesta actitud no només perjudica els individus, sinó que també debilita el teixit social i impedeix l'evolució col·lectiva.
La covardia de l’alcalde Campolier es manifesta, també, en la seva incapacitat per acceptar crítiques constructives. En lloc de veure-les com una oportunitat per millorar i créixer, les percep com una amenaça al seu poder. Aquesta actitud defensiva el porta a envoltar-se de persones que li donen la raó en tot moment, creant una bombolla d'autoengany que l'allunya de la realitat. La seva incapacitat per admetre errors i aprendre d'ells no només el fa un líder ineficaç, sinó també perillós per a la comunitat que governa.
A més, la dependència de la mentida com a arma principal revela una manca de respecte per la veritat i per les persones a les quals dirigeix. L'alcalde utilitza la mentida per manipular l'opinió pública, distorsionar els fets i crear una narrativa que li sigui favorable. Aquesta manipulació constant erosiona la confiança de la comunitat en les institucions i en el mateix líder, creant un clima de cinisme i desil·lusió.
La covardia de l’alcalde es revela, tant en la seva incapacitat manifesta per afrontar el debat honestament com en la seva dependència de la mentida per sostenir-se, i el fet de recórrer a la manca de respecte, l’insult i el menyspreu. Aquesta conducta no només és un signe de debilitat personal, sinó també una amenaça per al benestar de tota la comunitat. Un líder que no pot defensar les seves idees amb arguments sòlids i que recorre a la mentida per mantenir el seu poder no mereix la confiança de la seva gent. La veritable força d'un líder rau en la seva capacitat per afrontar la veritat, acceptar les crítiques i treballar pel bé comú amb integritat i coratge, valors que, definitivament, Campolier no té.
A cada pas que aconsegueix donar, com fins ara ha passat, l’ego i l’autocomplaença del covard Campolier augmenta, però això no amaga totes les mancances que, d’un costat, com a persona humana, i de l’altre com a governant, corrompen aquest individu. Cada cop serem més els que aixecarem la veu per que la veritat surti a la llum i la vertadera imatge de Campolier es destapi, en els pocs moments de lucidesa que deu tenir, ell ho sap, per això no podem defallir, estem en el camí correcte, al final arribarem a la fita que cada cop més gent veu possible i el covard haurà d’afrontar el seu destí.
