Article de Pep Riera

Fa uns quants anys, durant el "tripartit", el govern de la Generalitat, amb molt bon criteri, va decidir que calia preservar els espais agraris costaners que encara teniém, entre el Cap de Creus i Alcanar. El que ens quedava, després de molts anys de creixement compulsiu a mans d'una especulació sense cap mena de lógica econòmica i molt menys social. Les terres agrícoles es convertien en font de sucoses plusvàlues, a partir de reqülaificacions en els POUMS locals i a vegades, moltes sense ni aquest requisit legal.

Aquesta decisió del govern va fer que l'Oriol Nel·lo i el seu equip elaboressin l'anomenat PEDUSC (Pla Especial Director d'Usos del Sistema Costaner) és a dir les normes urbanístiques que, a la pràctica significaven un planejament supramunicipal que els Ajuntaments havien de respectar i incorporar en el seus POUMS. La Unió de Pagesos ens vam pronunciar a favor d'aquestes mesures restrictives perquè vam entendre que potser era la manera carta que ens quedava per preservar aquests espais d'alt valor agrícola. Al Maresme això volia dir seguir treballant el Pla de Grau de Malgrat i les terres de més amunt al voltant de la Tordera, el Pla de Balasc de Santa Susanna o les Cinc Sènies de Mataró. 

Ho van entendre els pagesos i tota aquella gent que té molt clar que si volem aliments de proximitats, calia comptar amb terres agrícoles i pagesos, que fossin també de proximitat. I va a dir que que aquestes normes urbanístiques que s'han respectat durant aquests vint anys i que hem avançat, en el sentit que cada cop més gent té clar que el futurs dels espais agraris no  es podem decidir tant sols a nivell municipal, sinó que la normativa supramunicipal del PEDUSC 

 és del tot necessària. Resumint, que de cara a una agricultura moderna i competitiva, cal comptar amb la mateixa estabilitat que tenen les indústries en els polígons.

Però malauradament sempre hi ha excepcions, en aquest cas respecte a la normativa urbanística vigent. Vet aquí que ha estat un cop més a santa Susanna on l'alcaldeha vulnerat o millor dit trencat les regles del joc. Un alcalde que ho és de tota la vida i que sempre ha prioritzat el creixement urbanític (hotels i urbanitzacionsa la muntanya) per damunt d'altres activitats com pot ser l'agricultura.

Algú em podrà dir que si aquest "model de creixement" es decideix democràticament a nivell municipal no hi ha res a dir. Però no és el cas de Santa Susanna, on tothom que vol_sap_que no és a partir de les propostes que fa el ple l'equip de govern i que contrasta amb les de l'oposició i que s'escolta també i és té en compte, les opinions i les propostes de les associons del poble i fins i tot les dels veïns a títol individual. Sinó que tothom sap_qui ho vol saber repeteixo_ que en aquest poble petit on tothom es coneix i es relaciona és l'alcalde qui fa i desfà, fa una pila d'anys i si algu ho vol comprovar que assisteixi a un ple municipal i comprovi com les gasta i com tracta i si convé maltracta als que no combreguen amb ell.

Això ajuda a entendre perquè en el conflicte de la zona agrícola del Pla de Balasc (protegida per un C1 en el marc del PEDUSC) no ha volgut negociar mai, limitant-se a imposar sempre el seu dictat. Al capdavall si no ha negociat mai res amb ningú durant més de 40 anys i sempre se n'ha sortit perquè ho ha de fer ara?. A que fins i tot Junts per Cat li tornen a riure les gràcies, quan havia estat apartat de Convergència al comdemnar-lo judicialment per prevaricació fa anys. Que des d'urbanisme li permeten grapejar l'espai agrari del Pla de Balasc i elspartits que s'apleguen a l'Associació de Municipis permeten que els representi a la comissió d'urbanisme. Per reiure si no fos patètic:" la guineu posada al galliner, per vetllar per les gallines". Torno a dir: perquè ha de negociar amb els seus veïns afectats, que coneix prou bé, que es saluden pel carrer i que segur que amb molts han anat a l'escola junts i tenen parentiu? Repeteixo: no sap dialogar ni té ganes d'aprendre'n. Tira pel dret perquè sap que comptant amb jutges que s'inhibeixen i sentències que arriben al cap de molts anys, les obrs tan il·legals com volgueu, s'acaben abans.

Ara jo, pagès de tota la vida i prou, li recomanaria, s'hi hi tingués dret, que no anés tant de "pinxo" per la vida, perquè les coses donen tombs i a vegades canvien. Perquè el que si li asseguro és que hi haurà un abans i un després de la intervenció dels mossos d'esquadra al Pla de Balasc. Perquè tothom sap que aquesta decisió i l'ordre corresponent, no va sortir de cap jutjat, sinó de l'Ajuntament, és a dir d'en Campolier. I ho va fer contra els seus veïns i amics de tota la vida i sobretot entre el col·lectiu de dones que durant un mes i mig havien vetllat els conreus, davant les màquines. I aquestes actuacions despòtiques s'acaben pagant car fins i tot a Síria. Perquè amb el despotisme_ que en aquest cas no és ni il·lustrat_ l'únic que s'aconsegueix és convertir adversaris en enemics. I això és un poble petit, on tothom es coneix i es relaciona, no és gens bo per a la convivència.

I vull acabar en una darrera reflexió: si el president Puigdemont ens ha de dur a la independència de bracet amb personatges de la categoria moral d'en Campolier, potser els que avui acabem les nostres intervencions públiques, amb un Visca Catalunya Lliure, hi haurem d'afegir: lliure.. de mafiosos.

                        Pep Riera i Porta

L'Imperi de la Mentida: Quan la Veritat Esdevé Irrelevant

 «Mentir constantment no té com a objectiu fer que la gent cregui una mentida, sinó garantir que ja ningú cregui en res. Un poble que ja no pot distingir entre la veritat i la mentida no pot distingir entre el bé i el mal. I un poble així, privat del poder de pensar i jutjar, està, sense saber-ho ni voler-ho, completament sotmès a l'imperi de la mentida. Amb gent així, pots fer el que vulguis.»

                                                                                                                                Hannah Arendt

L'Imperi de la Mentida: Quan la Veritat Esdevé Irrelevant

En un món on la mentida es converteix en una pràctica constant, l'objectiu no és tant fer que la gent cregui una mentida específica, sinó més aviat assegurar que ningú cregui en res. Aquesta estratègia de desinformació massiva té conseqüències profundes i devastadores per a la societat.

Quan un poble ja no pot distingir entre la veritat i la mentida, es troba en una situació de vulnerabilitat extrema. La capacitat de discernir entre el bé i el mal es veu erosionada, ja que els fonaments sobre els quals es basen aquests judicis esdevenen inestables. Sense una base sòlida de veritat, les normes morals i ètiques es difuminen, deixant les persones desorientades i incapaces de prendre decisions informades.

Aquesta confusió deliberada crea un entorn on el pensament crític i el judici racional són pràcticament impossibles. Les persones, privades del poder de pensar i jutjar per si mateixes, esdevenen fàcilment manipulables. En aquest context, l'imperi de la mentida s'estableix fermament, ja que la població, sense saber-ho ni voler-ho, es troba completament sotmesa a les forces que controlen la informació.

Amb una societat així, els líders i els manipuladors poden fer el que vulguin. La manca de confiança en qualsevol font d'informació fa que les persones siguin més susceptibles a acceptar qualsevol narrativa que se'ls presenti, per absurda o perjudicial que sigui. Això permet als qui estan al poder mantenir el seu control sense gaire resistència, ja que qualsevol oposició es veu debilitada per la manca de consens sobre què és veritat i què no ho és.

A més, aquesta situació fomenta un clima de cinisme i desesperança. Quan les persones senten que no poden confiar en res ni ningú, es tornen apàtiques i desmotivades. Aquesta apatia és un terreny fèrtil per a l'autoritarisme, ja que una població desil·lusionada és menys probable que lluiti pels seus drets o qüestioni les decisions dels seus governants.

En resum, mentir constantment no només destrueix la confiança en la veritat sinó que també destrueix la capacitat d'una societat per funcionar de manera saludable i justa. Un poble incapaç de distingir entre la veritat i la mentida està condemnat a viure sota l'imperi de la mentida, on els valors morals són irrellevants i el poder resideix en mans dels manipuladors. Per evitar aquest destí, és essencial fomentar una cultura de transparència, educació crítica i responsabilitat informativa. Només així podrem preservar la nostra capacitat de pensar lliurement i viure en una societat justa i equitativa.

La Desinformació com a Eina de Control

La desinformació no és una tàctica nova; ha estat utilitzada al llarg de la història per aquells que busquen mantenir el poder. El que és nou, però, és l'abast i la velocitat amb què es pot difondre gràcies a les tecnologies modernes. Les xarxes socials, els mitjans de comunicació i altres plataformes digitals permeten que les mentides es propaguin més ràpidament que mai, arribant a un públic global en qüestió de segons.

Aquest fenomen crea una sobrecàrrega d'informació on la veritat es perd enmig d'un mar de falsedats. Les persones es veuen inundades per tantes versions contradictòries dels fets que es tornen incapaces de discernir què és real i què no ho és. Aquesta confusió deliberada és una eina poderosa per als manipuladors, ja que una població desinformada és una població fàcil de controlar.

La Importància de la Veritat

Per combatre l'imperi de la mentida, és crucial restablir la importància de la veritat en la nostra societat. Això requereix un esforç col·lectiu per promoure la transparència, la responsabilitat i l'educació crítica. Els mitjans de comunicació han de comprometre's a informar de manera precisa i objectiva, i els ciutadans han de ser educats per pensar críticament i qüestionar la informació que reben.

A més, és essencial fomentar una cultura de responsabilitat on aquells que difonen mentides siguin responsabilitzats pels seus actes. Això pot incloure mesures legals contra la desinformació, així com iniciatives per promoure la verificació de fets i la transparència en la comunicació.

 

En última instància, la lluita contra l'imperi de la mentida és una lluita per la nostra capacitat de pensar lliurement i viure en una societat justa i equitativa. Només mitjançant un compromís ferm amb la veritat i la transparència podem assegurar que la nostra societat no caigui en les mans dels manipuladors. La veritat és el fonament de la justícia, i sense ella, estem condemnats a viure en un món de confusió i desconfiança.

                            Antoni Iscla i Aragonès

Campolier (2), l'alcalde idiota

L’etimologia de la paraula “idiota” ens recorda la importància de preocupar-nos pels assumptes comuns. "Idiota" ve del terme grec «idiotés», que significa tot aquell que enlloc de preocupar-se dels problemes comuns, es preocupa només dels seus propis assumptes.

Em direu: quin problema hi ha en això?, perquè hauria de preocupar-se dels problemes comuns? Per una cosa preciosa, si ens preocupem dels béns públics, a qui ajudem no és només als altres, si no a nosaltres mateixos, perque fem que la comunitat, el lloc a on ens relacionem, sigui un lloc millor a on viure, i, en definitiva ens brinda la possibilitat de ser més feliços, i l'idiota que només es preocupa de si mateix, está dinamitant la possibilitat de que, entre tots, construïm un món millor.

En aquest context, Campolier seria un PERFECTE IDIOTA, els seus moviments esdevenen un exemple de desinterès pels interessos col·lectius. En lloc de protegir l’espai agrari del Pla de Balasc, una zona agrícola de gran valor, Campolier ha estat promovent l’especulació urbanística i hotelera. Tot i les declaracions de Campolier assegurant que no hi ha cap pla per urbanitzar aquesta zona, les accions que duu a terme, generen molta desconfiança. L’expropiació de terrenys agraris i l’ampliació de camins agrícoles, només es poden interpretar com els primers passos per a la destrucció de l’espai agrari i la construcció d’hotels i equipaments turístics.

Aquestes accions són un exemple de cinisme polític. Campolier, fill de pagesos i amb una formació en empreses d’activitats turístiques, ha utilitzat la seva posició per impulsar projectes que beneficien interessos privats en detriment del bé comú. La seva insistència en negar qualsevol pla d’urbanització contrasta amb les evidències de les seves polítiques, que semblen orientades a transformar Santa Susanna en un destí turístic a costa del seu patrimoni agrícola.

El seu cinisme es va demostrar, un cop més, en la "resposta" que va donar a la recent iniciativa popular que intenta protegir les parets de l'Horta Santa Eulàlia, Cal Frare, enlloc de emetre una resposta adient i oficial des de l'Ajuntament, va fer una posta en escena dantesca, convocant una reunió, sense carácter oficial, a on es va presentar, sense els papers que recollien les peticions ciutadanes, altre cop menyspreant la ciutadania, la comunitat, actuant,de nou, com l'idiota que és, i el mateix acte, quan un dels presents va intentar, parlant des del cor, fer una reflexió parlant de la història i la realitat agrícola del nostre poble, la resposta de l'idiota va ser "no m'has conmogut", no es pot conmoure algú que no té cor ni sentiment de comunitat.

Finalment la darrera mostra de cinisme, porta a Campolier a desitjar un Bon Any, fent servir una imatge del Pla de Balasc, però aquí el subconscient de l'idiota el traeix, ja que gairebé la meitat de la imatge no és el Pla, sinó la zona hotelera, és el seu desitg, extendre la zona hotelera al Pla de Balasc.

En resum, Joan Campolier és un líder amb una llarga trajectòria, però la seva gestió i cinisme, les seves polítiques urbanístiques i hoteleres, especialment pel que fa al Pla de Balasc, generen desconfiança. En lloc de protegir els interessos comuns, Campolier és un líder que prioritza els interessos privats, posant en risc el patrimoni agrícola de Santa Susanna, posant en risc el bé comú, és un IDIOTA.

                                        Antoni Iscla Aragonès

Campolier, l’alcalde covard

La covardia de l’alcalde Campolier es fa evident quan recorre a l'insult, al menyspreu i a la mentida per mantenir-se al poder. Aquest tipus de líder, incapaç d'afrontar un debat obert i honest, prefereix silenciar les veus dissidents i manipular la informació per evitar ser desmentit o qüestionat. La seva por a la confrontació intel·lectual revela una profunda inseguretat en les seves pròpies conviccions i una manca de coratge per defensar-les amb arguments vàlids.

Quan els arguments comencen a fallar, l'alcalde opta per la manipulació i la desinformació. La veritat es converteix en un obstacle que cal esquivar, i la mentida esdevé una eina útil per confondre i dividir. Aquesta estratègia no només demostra la seva manca de coratge, sinó també una profunda inseguretat i feblesa. L'alcalde covard Campolier no busca el bé comú ni el progrés de la comunitat, el seu únic objectiu és mantenir-se en el poder a qualsevol preu. Això crea un ambient de desconfiança i por, on la llibertat d'expressió és reprimida i les idees innovadores són sufocades. En última instància, aquesta actitud no només perjudica els individus, sinó que també debilita el teixit social i impedeix l'evolució col·lectiva.

La covardia de l’alcalde Campolier es manifesta, també, en la seva incapacitat per acceptar crítiques constructives. En lloc de veure-les com una oportunitat per millorar i créixer, les percep com una amenaça al seu poder. Aquesta actitud defensiva el porta a envoltar-se de persones que li donen la raó en tot moment, creant una bombolla d'autoengany que l'allunya de la realitat. La seva incapacitat per admetre errors i aprendre d'ells no només el fa un líder ineficaç, sinó també perillós per a la comunitat que governa.

A més, la dependència de la mentida com a arma principal revela una manca de respecte per la veritat i per les persones a les quals dirigeix. L'alcalde utilitza la mentida per manipular l'opinió pública, distorsionar els fets i crear una narrativa que li sigui favorable. Aquesta manipulació constant erosiona la confiança de la comunitat en les institucions i en el mateix líder, creant un clima de cinisme i desil·lusió.

La covardia de l’alcalde es revela, tant en la seva incapacitat manifesta per afrontar el debat honestament com en la seva dependència de la mentida per sostenir-se, i el fet de recórrer a la manca de respecte, l’insult i el menyspreu. Aquesta conducta no només és un signe de debilitat personal, sinó també una amenaça per al benestar de tota la comunitat. Un líder que no pot defensar les seves idees amb arguments sòlids i que recorre a la mentida per mantenir el seu poder no mereix la confiança de la seva gent. La veritable força d'un líder rau en la seva capacitat per afrontar la veritat, acceptar les crítiques i treballar pel bé comú amb integritat i coratge, valors que, definitivament, Campolier no té.

A cada pas que aconsegueix donar, com fins ara ha passat, l’ego i l’autocomplaença del covard Campolier augmenta, però això no amaga totes les mancances que, d’un costat, com a persona humana, i de l’altre com a governant, corrompen aquest individu. Cada cop serem més els que aixecarem la veu per que la veritat surti a la llum i la vertadera imatge de Campolier es destapi, en els pocs moments de lucidesa que deu tenir, ell ho sap, per això no podem defallir, estem en el camí correcte, al final arribarem a la fita que cada cop més gent veu possible i el covard haurà d’afrontar el seu destí.

                            Antoni Iscla Aragonès  

La pagesia de Santa Susanna fa guàrdia a peu d’obra per blindar el pla de Balasc

 

El pla de Balasc s’estén en una superfície de noranta hectàrees i discorre en amplitud des del voral de la carretera N-II al davant de les vies del tren, tocant a la platja, i en longitud des del camí de Perafita fins a Pineda de Mar. Per les seves característiques, el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) de la Generalitat li confereix la màxima protecció. “Des de les Cinc Sénies de Mataró fins al pla de Grau de Malgrat de Mar, és l’única peça d’aquestes dimensions. A banda d’una façana litoral hortícola, també és un corredor agrícola-forestal que connecta el Parc del Montnegre amb la costa. Quan s’aprova el PDUSC, el pla de Balasc és classificat com a zona de màxima protecció, no obrant en solitari, sinó com a peça d’un sistema format per la carena que engalta amb el límit del Parc Natural [del Montnegre], el turó de la Guàrdia i el turó de Gràcia, i fins i tot per la zona agrícola de la Vall de la Riera de Pineda”, detalla David Pavón, professor de Geografia a la Universitat de Girona i membre de Salvem la Vall de la Riera.

Hi ha un camí que travessa les hortes, de punta a punta, pel tram baix, en paral·lel a les vies, un vial d’accés a les parcel·les que mesura entre set o vuit metres d’ample; però el projecte de les obres actuals en dobla l’amplada i dicta la construcció d’un pas soterrani que connecti el pla de Balasc amb la platja de les Dunes per sota dels raïls. L’actuació interfereix en 18 finques, 8 de les quals són contràries al projecte i no han signat el conveni d’expropiació amb l’Ajuntament perquè malfien de la seva intenció.

https://directa.cat/la-pagesia-de-santa-susanna-fa-guardia-a-peu-dobra-per-blindar-el-pla-de-balasc/

Vimetaire occidental (Chalcolestes viridis)

 El vimetaire occidental (Chalcolestes viridis) és una espècie d'odonat zigòpter de la família Lestidae. Té l'aspecte típic del gènere Lestes; té el cos verd metàl·lic i quan descansa manté les seves ales lluny del seu cos.

Es reprodueix en aigües estancades o lentes, normalment en rius i rierols de poc cabal que travessen entorns forestals, sempre amb abundant vegetació arbustiva a la ribera, com salzes, baladres i esbarzers.

Vespa asiàtica (Vespa velutina)

 La vespa carnissera asiàtica (Vespa velutina) és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels vèspids (Vespidae) oriünda del sud-est asiàtic que s'està estenent per Europa des de la seva arribada accidental a França el 2004. És una espècie depredadora natural de les abelles; és similar a les vespes autòctones de les quals es pot diferenciar pel fet de tenir una única franja groga i més ampla a l'abdomen. No és especialment agressiva per a les persones però mata moltes abelles i és un problema afegit en l'apicultura al costat dels relativament recents varroasi i la síndrome del despoblament dels ruscos. També rep els noms de vespa terrera asiàtica i vespa xana asiàtica.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

 El mosquiter comú, musquetera (Phylloscopus collybita), conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopida). És un migrador molt estès que cria en boscos oberts d'Europa i Àsia. Hiverna en el sud i oest d'Europa, sud d'Àsia i nord de l'Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

És un ocell insectívor que és depredat per mamífers com el gat i mustèlids i falcons principalment del gènere Accipiter. La seva àmplia distribució fa que el seu estatus sigui segur, tanmateix una de les seves subespècies probablement estigui extinta.
És petit i arrodonit fa de 10 a 12 cm de llarg. El mascle pesa de 7 a 8 grams, i la femella de 6 a 7 grams. La coloració de la subespècie P. c. collybita és marronosa a la part de dalt i grogosa en els flancs. Abans de la migració muda les plomes completament.